.no comment..

Avui sí que puc plorar.. No sabia quan arribaria, però sabia que arribaria..

El que me fa mal és que m'ho refregui per la cara. Val que ella també ho ha passat, però em deia que estava bé, que li contés..jo mai vaig donar informació de demés.. En canvi, ella m'ho refrega..què passa? què jo no tenc sentiments? Fa mal joder, per molt que ho haguem de passar..és dur. Innevitable i dur.

Tantes coses se'm passen pel cap... t'he enyorat aquests dies des de l'illa blanca.. ganes de parlar amb tu, de sentir la teva veu.. veure't cada matí amb les lleganyes aferrades als ulls... riure, etc.. Encara ens uneixen moltes coses, ho sé.. i no saps com és de difícil rompre això... el problema és que me costa molt, i no sé fins quin punt ho vull rompre.

Bfff..ho tenia clar...o no? supòs que no...

- Ho has de passar igual que ho vaig fer jo.

- Sí, però eres tu qui demanava.

- Ja, però sóc "masoca".

- Però jo no t'ho deman..

- A mi també em va fer mal, i encara que no ho vulguis estàs gelosa..

- No són cels, és dolor...: és pitjor.

- Deixa'm, veste'n, o queda't però abraça'm, abraça'm fort..

D'aquí poc ja no hi seràs. Ploraré, ho sé, i molt...

No puc dir res més..la ment va a mil per hora però els dits no volen escriure..tenen mal. No, no són els dits. És el cor. Està ferit, i encara no s'ha curat. Molts de sentiments es barregen i no saben on posar-se, no saben on anar....

I una veu dolça els diu:

- Heu de ser forts, aviat passarà, tranquils. Deixa-vos anar quan calgui, i amb els temps tornareu al vostre lloc...

...D'acord. Així ho faré...

(Vull cridar, plorar, plorar fins que no em quedin més llàgrimes....)