I avui què passa?

M'he aixecat. Però avui tot és diferent. No em sento igual.

Sé que no vos tenc a ninguna. Sé que estic sola, que no puc esperar res de ninguna, però tot i que ho sé, de TU esperava més. Encara que acabi prompte, però intens. Jo sóc així, poster no és bo. Potser em llanço massa aviat a les coses.

Avui em sento sola. Buida. Vos necessit.. O potser no, potser tenc por, por d'estar sola, de sentir-me sola.

M'agrades, i molt. Però m'empenedeixo d'haver-te dit res aquell dia, des d'aleshores tot ha canviat. Potser, és que tu també tens por. Era tot aquell joc q m'agradava. Ara tu, ara jo. Però ara ja no és així.

Quan te tenc aprop tot flueix tranquil, i sento que tot va bé, en canvi, quan l'aigua salada ens separa..... Ho sé, no te puc demanar res més, però no passa un dia que no m'empenedeixi d'haver-te dit res. Per què sempre he de ficar la pota?....

És el primer cop a la meva vida que em deixo anar, i mira...no sé què passarà...

Ara voldria tancar els ulls, i sentir-te al meu costat. I a la vegada m'agradaria que tot tornés a començar. Per això, ara tancaria els ulls, i voldria ser al vostre costat, al costat de totes aquelles persones a qui ahir vaig dedicar unes humils paraules d'amor, un amor d'amistat, d'agraïment, tendre, .... per al qual les paraules se'm queden curtes. Tornar allà d'on vaig sortir.. La meva illa blanca. Avui tornaria per abraçar-vos a tots, per què us necessit.

Avui el cel no és clar..................