Ja no sé si l'únic q em queda és escriure o no. No sé què és millor, si menjar-m'ho tot o parlar o escriure, tan sols sé que res em fa sentir-me millor.. només no pensar. I mira q ho intent, però em persegueix per tots i cada un dels llocs on vaig, sembla ser la meva sombra.
Vull q s'acabi, però no hi ha manera.. (ara trona i fa sol..serà un reflexe del meu estat d'ànim?)
I és q no sé el q he de fer, o sí...però em fa por fer-ho.. no és fàcil...
Potser algun dia ho aconsegueixi, mentres em persegueixes per tot...però ja m'agradaria q m'acompanyéssis en un feliç viatge i no en aquest tan trist, ple de sombres negres, situacions estranyes i incòmodes, etc, totes elles em fan mal... Sembla q has de baixar del meu tren, però no sé com fer-te baixar....
...............................................
