Finalment, han tornat.

Pensava q anava millor. Però avui en arribar a Cala Boix no he pogut evitar q se'm regirés el cor..I és, q aquesta platja la vam "descobrir" juntes. Vam dir q en fer sol hi tornaríem, t'enrecordes? Jo sí.

Fa dos díes q has tornat als meus somnis. Em fa por tornar a Mallorca. Veure que ja no viurem juntes. No et prepararé cafè als matins, ni dinar, ni sopar ni res. Serà per això q no me fa ganes tornar. Ara d'una manera o d'una altra estic bé aqui. Encara q si pogués no viuria a ca meva. La resta està prou bé. Aquí tenc bons amics, els meus amics. Els que em fan costat i m'ajuden, em fan riure, m'escolten, me donen consells...

Parlàvem, i tu no me n'has xerrat..em vares fer cas. Prefereixo no saber-ho. Però...avui t'ho he demanat. No sé què esperava sentir, bé sí que ho sé. Però la resposta no ha estat l'esperada. Me fa mal, però si tu així ets més feliç.... jo he d'estar feliç per tu.

T'ESTIM

Els dies passen..

Idò sí, els dies passen, i moltes coses he deixat sense escriure. Com per exemple el meu últim viatge a Menorca..diuen que per les festes de Sant Joan (quines són aquestes festes? hehe -no t'enfadis, és broma-).. Potser no vaig conèixer aquestes festes, però vaig veure altres coses, coses noves que ja no éren implants.. Vaig conèixer unes roques molt xules a prop de Macaret (una platja amb encant menorquí, i amb unes vistes impressionants, dignes de veure, allà el cervell es deixa anar i vola, vola ben lluny).-- D'aquella expedició no tenc cap foto però, almenys vam poder fer-ne alguna l'últim dia que ens vam veure, aquell cop a Mallorca--.

Vam gaudir també d'un poc de cultura que brinda Menorca amb els seus restes megalítics..(no record gaire el nom, però juraria que deia alguna cosa de "Tudons"). Una altra cosa que vaig conèixer va ser el col·legi de Mare de Déu de la Salut (crec), un col·legi fascinant, molt dinàmic, divertit, hahaha...si un dia no teniu res a fer passau per aquest col·legi, viureu emocions fortes... haha...( ja saps que és broma... va ser un plaer acompanyar-te, encara q un poc avorrit, no ho puc negar)... Moltes coses més em van acompanyar en el meu viatge per Menorca, una d'elles ets tu, indubtablement. Gràcies.
El dia següent de tornar de Menorca, vens. I un company ens diu que té entrades per anar a veure U2, dijous!! I can't believe it! Però no, no hi ha calés, sarini.. Passa-t'ho bé, guapa... Aquella telefonada val molt. Thanks.

Què més he fet? Doncs el concert de "Chambao". Mira que me vaig ressistir a anar-hi, però tots els senyals que rebia, em deien que hi havia d'anar, i així ho vaig fer. Gràcies Llani. (Volia posar una altra foto, però no he sabut, hauré de seguir envestigant...).

Avui ja és massa tard, i em fan mal els ulls...demà més, si n'hi ha... (m'he de canviar les lentilles ja!).

Change your mind

Idò sí. Avui ha estat molt bé.. Deprés de dormir la ressaca d'ahir (un sopar molt divertit entre els meus companys de feina, el de després ja no va estar tant bé, però....).

Avui he partit cap a Pou des Lleó..he arribart un poc tard, com de costum..però bé, tampoc tenia hora. Allà m'esperàven n'Esther, n'Eva, en Victor en Miguel, l'altre Victor i en Nacho. Hem rigut una estona i els he cantat les cançons que vaig recordar ahir al sopar (Mc Donald's: Kentucky, fried chiken, and a pizza hutt/ Volem enciam/ i ñam ñam). En aquell moment ells eren qui reien de mi haha.. quan eren les sis ja han volgut marxar, però jo m'he quedat allà sola una estona. Me feia ganes quedar més, i avui tenia ganes d'estar sola, m'he banyat, he pres el sol una estona més... he fet un parell de fotos (q encara no he passat a l'ordinador, pq aquest no és meu) i he marxat a casa de n'Esther, on eren tots, però no he trigat en anar-me'n. Volia anar a veure la posta de sol mentre regava les plantetes de na Lla, cosa que he fet. He gaudit d'una posta de sol meravellosa.

Avui en tenia ganes, i ho he fet. Demà potser ho faré un poquet també, cada dia una mica. Així m'anirà millor, mentre en tengui ganes, és clar.

Sí... Avui sí... Demà ja ho veurem...

Llàstima no posar foto...però és massa tard...

Els meus ulls es tanquen per avui..

Quin estiuet...

M'he decidit a escriure mentres escolt una cançó de Chambao (q conciertazo, ehh Llanitos??)... Últimament no tenc gaire ganes d'escriure, serà pq per dintre estic buida? o per què per contar tristeses no val la pena escriure? o pq simplement se'm lleven les ganes? sí, és aquesta darrera, crec. O una mescla de les tres, tant se val.

Ahir vaig poder parlar amb tu, estic contenta q estiguis bé. Alguns dies seran durs, però tu tranquil·la és normal..

Bfffff.....estic molt espesa, no em surt gaire cosa, encara que en tengui ganes, em costa..

Ash.... ho he intentat.... però no surt res més..no tenc ganes....potser un altre dia..

Foto: Roques de Cala Saladeta... un dels paradisos als què hem porta una vegada més na Lla.. (gràcies per tot)..

( He d'aprendre a penjar videos de "youtube").......

ja sóc a Eivissa..

Ha estat difícil. Però ho he aconseguit, mudança feta, llàgrimes a Mallorca. Ara a Eivissa moltes sensacions em recorren el cos, pensava, però que seria més fàcil, però l'eufòria no hi pot ser les 24h del dia.. eufòria ben rebuda que quan te'n vas et trobo a faltar, perquè ets tu qui m'ajuda a seguir endavant, sinó, tot es desploma en un tres i no res... I la "melancolia" em ve sense poder evitar-ho.. Només són dos mesos, i després ja no sé què passarà.. esper que em vagi bé.... i que sens dubte pugui tornar a abraçar-te, que ja me'n mor de ganes.

Sí, és cert, aquest procés podria ser més curt, però no és així, cada cosa porta el seu temps, i aquesta cosa, en necessita més, de temps.

Avui ja n'hi ha prou, necessit plorar, treure tot el que em queda a dins, per poder ser lliure d'una vegada, però, segueixo sense poder fer-ho..les llàgrimes no surten, no volen sortir...

Necessit cridar ben fort..... no és fàcil...

ja sóc a Eivissa..

........

Què dir, i què no dir... Títol millor no posar-ne. Tanmateix.......
Ja està, ja no queda res perquè sortim d'aquí nosaltres i les nostres coses. Ho faig sola, amb llàgrimes als ulls, perquè comença una nova etapa. N'estic contenta, però em fa mal, no puc evitar plorar. I a més ho he de fer sense tu, no per què no en tingui ganes, sinó perquè tu estàs amb altres coses..
No és fàcil. No vull fer-ho (o sí?). Però no em queda altre remei...
Hi seràs? segur que no... tancaré els ulls..

(cridar, plorar........ només el temps servirà...)