ja sóc a Eivissa..

Ha estat difícil. Però ho he aconseguit, mudança feta, llàgrimes a Mallorca. Ara a Eivissa moltes sensacions em recorren el cos, pensava, però que seria més fàcil, però l'eufòria no hi pot ser les 24h del dia.. eufòria ben rebuda que quan te'n vas et trobo a faltar, perquè ets tu qui m'ajuda a seguir endavant, sinó, tot es desploma en un tres i no res... I la "melancolia" em ve sense poder evitar-ho.. Només són dos mesos, i després ja no sé què passarà.. esper que em vagi bé.... i que sens dubte pugui tornar a abraçar-te, que ja me'n mor de ganes.

Sí, és cert, aquest procés podria ser més curt, però no és així, cada cosa porta el seu temps, i aquesta cosa, en necessita més, de temps.

Avui ja n'hi ha prou, necessit plorar, treure tot el que em queda a dins, per poder ser lliure d'una vegada, però, segueixo sense poder fer-ho..les llàgrimes no surten, no volen sortir...

Necessit cridar ben fort..... no és fàcil...