Pensava q anava millor. Però avui en arribar a Cala Boix no he pogut evitar q se'm regirés el cor..I és, q aquesta platja la vam "descobrir" juntes. Vam dir q en fer sol hi tornaríem, t'enrecordes? Jo sí.
Fa dos díes q has tornat als meus somnis. Em fa por tornar a Mallorca. Veure que ja no viurem juntes. No et prepararé cafè als matins, ni dinar, ni sopar ni res. Serà per això q no me fa ganes tornar. Ara d'una manera o d'una altra estic bé aqui. Encara q si pogués no viuria a ca meva. La resta està prou bé. Aquí tenc bons amics, els meus amics. Els que em fan costat i m'ajuden, em fan riure, m'escolten, me donen consells...
Parlàvem, i tu no me n'has xerrat..em vares fer cas. Prefereixo no saber-ho. Però...avui t'ho he demanat. No sé què esperava sentir, bé sí que ho sé. Però la resposta no ha estat l'esperada. Me fa mal, però si tu així ets més feliç.... jo he d'estar feliç per tu.
T'ESTIM
No hay comentarios:
Publicar un comentario