La primera "novatada" feta (però els veterans encara no s'han cansat). El segon dia, després d'haver sopat (a la residència: menú de tot l'any: frit amb frit, li diuen pitreres a la planxa, però són fregides!!! És tant difícil entendre en el concepte "planxa"!! encara no ho he arribat a entendre, però bé, aquest tema podria ser un llarg capítol); com anava dient, després de sopar vaig pujar a la meva habitació, decidida a dutxar-me i al llitet, però vaig començar a sentir q pegaven cops a la meva porta!!! i jo dintre de la dutxa...vaig cridar: estic a la dutxa!!! però res! seguien pegant cops a la porta! cada vegada més fort! me van treure de pollaguera! tot i així, vaig acabar de dutxar-me, i quan vaig sortir: allà ho teníem! tota la residència al segon pis, esperant a què jo sortís per començar les novetades!!! deu meu! Aquest cop, em van tornar a dutxar!!! (ja m'ho haguessin pogut dir abans, home!). M'agafaren entre uns quants, però jo hi vaig anar tranquil·lament cap a la dutxa (era evident que oposant-me no aconseguiria res, ja que eren molts), així que encara vaig tenir sort: vaig dutxar-me per segon cop i amb aigua teba (a la resta els va tocar aigua ben freda, i amb poals! jajaja!)...ale! feina feta, ara jo ajudava a què la resta de novatos es banyés..jaja...
Després d'això, i fer un poc més l'imbècil pels passadissos de la 2a planta: toca fregar passadissos! amb l'ajut de novatos i veteranos (l'any passat diuen que es filtrà aigua al primer pis!!). Ja hi som tots! venga a fregar! amunt i avall, amb tovalloles, fregones, .... El més curiós és que, qui diria q la meva "amistat" amb aquella al·lota tan bonica que vaig veure el primer dia comencés FREGANT PASSADISSOS! jajajaja...què romàntic!! jajaja!
I una vegada acabat, na Maria (així li deien a la bonica noia) me convida a fer una cigarreta a la terrassa, però....encara no sé perquè li dic q NO! jaja! i me'n vaig tots decidida a la meva habitació a l'espera d'un nou dia...
El dia següent trob a na Maria dinant tota sola, i jo m'assec al seu costat...(no sabia que a mallorca parléssin un altre idioma!) No entenia res del què me deia na Maria, ja me feia vergonya dir-li que no l'entenia, però....és q no hi havia manera d'entendre-la!!! ella pobreta feia el q podia pq jo l'entengués, deia q era de Manacor i allà es veu que parlen molt tancat: oh, i tant!!! vaig haver d'entrenar les meves habilitats auditives al 100 %, quina feinada! això del mallorquí és molt complicat! jajaja! Tot i així, prova de què me'n vaig sortir és q ja fa 3 anys que som aquí!
........ sigui bo o dolent, encara hi estic al corrent....
No hay comentarios:
Publicar un comentario