Palma, el primer any en terres mallorquines

Dia 28 de setembre: noves terres m'esperen. La meva nova casa serà la residència universitària de Palma, però uns dies abans m'instal a casa de na Miriam (Mimim), per acabar de gaudir dels pocs dies que me queden de vacances. Diumenge he d'entrar a la residència. Estic cagada, però amb moltes ganes de viure l'experiència (he sortit del niu, Joana). Així que després de tres dies de festa arriba els diumenge, dia clau. Na Miriam m'acompanya, i després de perdre'ns pels campus cercant l'edifici Bartomeu Rosselló Pòrcel, el trobam i li demanam al recepcionista per la meva habitació: habitació 49, 2a planta (amb el temps me'n vaig adonar q era la pitjor planta de totes). Quins nervis, no volia q na Mimi se n'anés, però ho havia de fer.. I ja som aquí, a l'habitació 49 de la 2a planta de la residència universitària (qui diria fa uns anys q arribaria fins aquí jo soleta). Estic orgullosa del què tenc, del què he aconseguit; (ha estat el meu millor any a Eivissa, però el canvi potser no m'ajudarà massa). He deixat moltes coses a la meva illa blanca, i m'agrada, vull viure per mi, i per fer això què millor que venir a estudiar a Mallorca!
Comença el curs, sense oblidar les novetades de la primera setmana de curs..la primera nit ens fan com un càsting (q ens ajuda a conèixer-nos millor). Primer de tot ens hem de presentar davant tothom, després pe grups cantam una cançó (les del meu grup decidiexen cantar una cançó dedicada als estris de cuina: què és això??? penso jo...). Deprés de cantar aquella super cançó amb coreografia i tot! ens fan declarar-nos a algo dels veterans, i jo com sempre: he de deixar la meva petjada de "borde-simpàtica": tothom riu...però no de mi, sinó amb mi..
En aquest moment, els meus ulls miren una de les al·lotes noves, una tia interessant, els cabells locos, amb una cresta, una cara preciosa, amb un somriure meravellós, les seves dents ben blanques amb uns llavis carnosos... Objectiu de na Sara: fer-me amb ella, a veure què passa..
Però tot això ho contaré el pròxim dia, per què ja són les onze i he d'acabar de fer unes feines...
He de dir qu m'agrada haver tornat..