Sin Miedo -Rosana

Sin miedo sientes que la suerte esta contigo
Jugando con los duendes abrigándote el camino
Haciendo a cada paso lo mejor de lo vivido
Mejor vivir sin miedo

Sin miedo, lo malo se nos va volviendo bueno
Las calles de confunden con el cielo
Y nos hacemos aves, sobrevolando el suelo, así
Sin miedo, si quieres las estrellas vuelco el cielo
No hay sueños imposibles ni tan lejos
Si somos como niños
Si miedo a la locura, sin miedo a sonreír

Sin miedo sientes que la suerte esta contigo...

Sin miedo, las olas se acarician con el fuego
Si alzamos bien las yemas de los dedos
Podemos de puntillas tocar el universo, sí
Sin miedo, las manos se nos llenan de deseos
Que no son imposibles ni están lejos
Si somos como niños
Sin miedo a la ternura, sin miedo a ser feliz
Sin miedo sientes que la suerte esta contigo...
Lo malo se nos va volviendo bueno
Si quieres las estrellas vuelco el cielo
Sin miedo a la locura
Sin miedo a Sonreír...

Tant de bo me'n pogués desfer d'aquesta por que m'envolta i no em deixa anar endavant.. Tant de bo, tot fos més fàcil... Tant de bo et pogués dir tot allò que sento, sense que això res canviés...
Almenys..el que sé de segur.. és que TENC POR... ja sé alguna cosa..




...dir-te que t'estimo i que no surtis correguent..

obrint finestres..

Sembla mentida ja que hagi arribat el dia en què em toca marxar d'aqui. I és que ja fa 4 anys, i pareix que va ser ahir quan arribava amb la meva maleta i les orelles aixecades -tal i com fan els animals quan senten un nou soroll- i na Miriam m'acompanyava a la residència d'estudiants de la UIB.
N'estic tant agraïda d'aquesta experiència... Aquí me n'he adonat realment de qui era, de com sentia, de què i qui sóc.. i no ha estat fàcil, segur i sé cert, que encara me falta molt per descobrir de mi mateixa, però me'n vaig contenta del que he aconseguit fins ara, sobretot, aquest darrer any en què ho he passat tant malament. Però avui estic contenta i orgullosa, i puc dir, quasi sense fer-me gens de mal: Que ha estat un plaer estar al teu costat durant 2 meravellosos anys. N'he après molt d'aquesta experiència... i n'estic contenta. Contenta per moltes coses, entre elles que tu ets feliç, i és que no puc desitjar-te res pitjor.. és el mínim després de tot el que t'he estimat.
A la fi puc repirar tranquil·la després d'un any i mig ple de tormentes, que eren visitades per tot tipus d'éssers metereològics, a vegades més o menys destructius. Gràcies a na Francina,tot s'ha de dir, qui m'ha ajudat a veure el perquè de tantes coses. Gràcies a tu ara puc dormir tranquil·la, no pensar, adornar-me'n de tantes coses que no acabaria mai....
Sé que el dia que tanqui físicament aquesta porta ploraré molt, però sé que serà per obrir finestres... i és que cal. Encara no sé com seran, ni de quin color, ni si seran moltes o poques, però la qüestió és que faig comptes obrir totes les què pugui.
Tot i això, encara m'envaeix una sensació de deixar alguna porta mal tancada,(dic mal tancada pq mig oberta no és el mateix, obviament).. però tot i així, he d'aprendre que les coses no sempre poden acabar com jo voldria, i ara deu ser el moment d'aprendre-ho.

Gràcies per haver fet possible que hagi viscut aquests meravellosos 4 anys, gràcies per ser-hi sempre que us he necessitat, gràcies per tot. I és que encara que sigui un 'trasto' sabeu que us estimo amb bogeria.

I a tu, què dir-te? em fas por..però n'aprendré..ja q ets el meu nou repte...

Dibujo en el aire..

"Ya no quiero vivir con los temores

que prefiero entregarme a la ilusión

y lo que creo, defenderlo con firmeza,

sin historias que me abulten el colchón.

Y si un día me siento transformado

y decido reorientar la dirección,

tomare un nuevo rumbo sin prejuicios

porque en el cambio esta la evolución.

Evolucion, en el cambio esta la evolución.

Que mi camino se encuentre iluminado

y la negrura no enturbie el corazón

discernimiento al escoger entre los frutos,

decision para subir otro escalón.

Vivir el presente hacia el futuro

guardar el pasado en el arcón,

trabajar por el cambio de conciencia,

dibujar en el aire una canción.

Una cancion en el aire una canción..."

(Chambao)

I per què tot això vol dir alguna cosa...

"Escapar del tiempo y vivir sin miedo

contemplar la vida y sus misterios.

Escuchar el silencio y perderme dentro

encontrar respuestas el susurrar el viento."

(Chambao)

M'ha agradat ser-hi,

i m'ha agradat que hi fossis...

i tant de bo .... tant de bo....

Trying to be happy...

Ja no sé si l'únic q em queda és escriure o no. No sé què és millor, si menjar-m'ho tot o parlar o escriure, tan sols sé que res em fa sentir-me millor.. només no pensar. I mira q ho intent, però em persegueix per tots i cada un dels llocs on vaig, sembla ser la meva sombra.

Vull q s'acabi, però no hi ha manera.. (ara trona i fa sol..serà un reflexe del meu estat d'ànim?)

I és q no sé el q he de fer, o sí...però em fa por fer-ho.. no és fàcil...

Potser algun dia ho aconsegueixi, mentres em persegueixes per tot...però ja m'agradaria q m'acompanyéssis en un feliç viatge i no en aquest tan trist, ple de sombres negres, situacions estranyes i incòmodes, etc, totes elles em fan mal... Sembla q has de baixar del meu tren, però no sé com fer-te baixar....

...............................................

S'acaba l'estiu..

Dos mesos desapareguda. No tenia ganes d'escriure. Ara tampoc en tenc moltes, però crec q ho necessit fer.

S'ha acabat el "summercut 2009". Torn a ser a Mallorca, amb gens de ganes de ser-hi..però ara em toca afrontar això..tancar el q he de tancar. Ser forta, tornar a ser jo..aquesta Sara q eres a l'estiu, plena de vitalitat, segura, amb ganes de menjar-te el món, forta.. No puc permetre que el tornar aquí em faci "petita". Sóc aquí amb un principal objectiu i l'he de complir, el temps ha de fer la resta. De què tenc por? Què vols? etc. deixa fer tot això i mira endavant, la resta sortirà sol...

D'aquí uns dies tornes, i faras un reset per agafar forces. Tu ho saps, no sé què et passa? aquí canvies a pitjor..tu no ets així. Aquest estiu t'ho has demostrat...

Demà serà un altre dia... I a tu et trobaré a faltar, però esper veure't prompte i parlar i quedi clar..t'he fet mal, EM SAP GREU, MOLT DE GREU..però som humans, a vegades la cagam sense voler (no m'excus, però és cert: ens equivocam)..

Bona nit.

Sortida de sol des de Ses Salines...la recordes? una de tantes experiències meravilloses q hem viscut aquest estiu nostre... Celito i pegatina... ;)

Finalment, han tornat.

Pensava q anava millor. Però avui en arribar a Cala Boix no he pogut evitar q se'm regirés el cor..I és, q aquesta platja la vam "descobrir" juntes. Vam dir q en fer sol hi tornaríem, t'enrecordes? Jo sí.

Fa dos díes q has tornat als meus somnis. Em fa por tornar a Mallorca. Veure que ja no viurem juntes. No et prepararé cafè als matins, ni dinar, ni sopar ni res. Serà per això q no me fa ganes tornar. Ara d'una manera o d'una altra estic bé aqui. Encara q si pogués no viuria a ca meva. La resta està prou bé. Aquí tenc bons amics, els meus amics. Els que em fan costat i m'ajuden, em fan riure, m'escolten, me donen consells...

Parlàvem, i tu no me n'has xerrat..em vares fer cas. Prefereixo no saber-ho. Però...avui t'ho he demanat. No sé què esperava sentir, bé sí que ho sé. Però la resposta no ha estat l'esperada. Me fa mal, però si tu així ets més feliç.... jo he d'estar feliç per tu.

T'ESTIM

Els dies passen..

Idò sí, els dies passen, i moltes coses he deixat sense escriure. Com per exemple el meu últim viatge a Menorca..diuen que per les festes de Sant Joan (quines són aquestes festes? hehe -no t'enfadis, és broma-).. Potser no vaig conèixer aquestes festes, però vaig veure altres coses, coses noves que ja no éren implants.. Vaig conèixer unes roques molt xules a prop de Macaret (una platja amb encant menorquí, i amb unes vistes impressionants, dignes de veure, allà el cervell es deixa anar i vola, vola ben lluny).-- D'aquella expedició no tenc cap foto però, almenys vam poder fer-ne alguna l'últim dia que ens vam veure, aquell cop a Mallorca--.

Vam gaudir també d'un poc de cultura que brinda Menorca amb els seus restes megalítics..(no record gaire el nom, però juraria que deia alguna cosa de "Tudons"). Una altra cosa que vaig conèixer va ser el col·legi de Mare de Déu de la Salut (crec), un col·legi fascinant, molt dinàmic, divertit, hahaha...si un dia no teniu res a fer passau per aquest col·legi, viureu emocions fortes... haha...( ja saps que és broma... va ser un plaer acompanyar-te, encara q un poc avorrit, no ho puc negar)... Moltes coses més em van acompanyar en el meu viatge per Menorca, una d'elles ets tu, indubtablement. Gràcies.
El dia següent de tornar de Menorca, vens. I un company ens diu que té entrades per anar a veure U2, dijous!! I can't believe it! Però no, no hi ha calés, sarini.. Passa-t'ho bé, guapa... Aquella telefonada val molt. Thanks.

Què més he fet? Doncs el concert de "Chambao". Mira que me vaig ressistir a anar-hi, però tots els senyals que rebia, em deien que hi havia d'anar, i així ho vaig fer. Gràcies Llani. (Volia posar una altra foto, però no he sabut, hauré de seguir envestigant...).

Avui ja és massa tard, i em fan mal els ulls...demà més, si n'hi ha... (m'he de canviar les lentilles ja!).