martes, 15 de junio de 2010

obrint finestres..

Sembla mentida ja que hagi arribat el dia en què em toca marxar d'aqui. I és que ja fa 4 anys, i pareix que va ser ahir quan arribava amb la meva maleta i les orelles aixecades -tal i com fan els animals quan senten un nou soroll- i na Miriam m'acompanyava a la residència d'estudiants de la UIB.
N'estic tant agraïda d'aquesta experiència... Aquí me n'he adonat realment de qui era, de com sentia, de què i qui sóc.. i no ha estat fàcil, segur i sé cert, que encara me falta molt per descobrir de mi mateixa, però me'n vaig contenta del que he aconseguit fins ara, sobretot, aquest darrer any en què ho he passat tant malament. Però avui estic contenta i orgullosa, i puc dir, quasi sense fer-me gens de mal: Que ha estat un plaer estar al teu costat durant 2 meravellosos anys. N'he après molt d'aquesta experiència... i n'estic contenta. Contenta per moltes coses, entre elles que tu ets feliç, i és que no puc desitjar-te res pitjor.. és el mínim després de tot el que t'he estimat.
A la fi puc repirar tranquil·la després d'un any i mig ple de tormentes, que eren visitades per tot tipus d'éssers metereològics, a vegades més o menys destructius. Gràcies a na Francina,tot s'ha de dir, qui m'ha ajudat a veure el perquè de tantes coses. Gràcies a tu ara puc dormir tranquil·la, no pensar, adornar-me'n de tantes coses que no acabaria mai....
Sé que el dia que tanqui físicament aquesta porta ploraré molt, però sé que serà per obrir finestres... i és que cal. Encara no sé com seran, ni de quin color, ni si seran moltes o poques, però la qüestió és que faig comptes obrir totes les què pugui.
Tot i això, encara m'envaeix una sensació de deixar alguna porta mal tancada,(dic mal tancada pq mig oberta no és el mateix, obviament).. però tot i així, he d'aprendre que les coses no sempre poden acabar com jo voldria, i ara deu ser el moment d'aprendre-ho.

Gràcies per haver fet possible que hagi viscut aquests meravellosos 4 anys, gràcies per ser-hi sempre que us he necessitat, gràcies per tot. I és que encara que sigui un 'trasto' sabeu que us estimo amb bogeria.

I a tu, què dir-te? em fas por..però n'aprendré..ja q ets el meu nou repte...

No hay comentarios:

Publicar un comentario