Seguim en terres mallorquines, 1r any..

La primera "novatada" feta (però els veterans encara no s'han cansat). El segon dia, després d'haver sopat (a la residència: menú de tot l'any: frit amb frit, li diuen pitreres a la planxa, però són fregides!!! És tant difícil entendre en el concepte "planxa"!! encara no ho he arribat a entendre, però bé, aquest tema podria ser un llarg capítol); com anava dient, després de sopar vaig pujar a la meva habitació, decidida a dutxar-me i al llitet, però vaig començar a sentir q pegaven cops a la meva porta!!! i jo dintre de la dutxa...vaig cridar: estic a la dutxa!!! però res! seguien pegant cops a la porta! cada vegada més fort! me van treure de pollaguera! tot i així, vaig acabar de dutxar-me, i quan vaig sortir: allà ho teníem! tota la residència al segon pis, esperant a què jo sortís per començar les novetades!!! deu meu! Aquest cop, em van tornar a dutxar!!! (ja m'ho haguessin pogut dir abans, home!). M'agafaren entre uns quants, però jo hi vaig anar tranquil·lament cap a la dutxa (era evident que oposant-me no aconseguiria res, ja que eren molts), així que encara vaig tenir sort: vaig dutxar-me per segon cop i amb aigua teba (a la resta els va tocar aigua ben freda, i amb poals! jajaja!)...ale! feina feta, ara jo ajudava a què la resta de novatos es banyés..jaja...

Després d'això, i fer un poc més l'imbècil pels passadissos de la 2a planta: toca fregar passadissos! amb l'ajut de novatos i veteranos (l'any passat diuen que es filtrà aigua al primer pis!!). Ja hi som tots! venga a fregar! amunt i avall, amb tovalloles, fregones, .... El més curiós és que, qui diria q la meva "amistat" amb aquella al·lota tan bonica que vaig veure el primer dia comencés FREGANT PASSADISSOS! jajajaja...què romàntic!! jajaja!

I una vegada acabat, na Maria (així li deien a la bonica noia) me convida a fer una cigarreta a la terrassa, però....encara no sé perquè li dic q NO! jaja! i me'n vaig tots decidida a la meva habitació a l'espera d'un nou dia...

El dia següent trob a na Maria dinant tota sola, i jo m'assec al seu costat...(no sabia que a mallorca parléssin un altre idioma!) No entenia res del què me deia na Maria, ja me feia vergonya dir-li que no l'entenia, però....és q no hi havia manera d'entendre-la!!! ella pobreta feia el q podia pq jo l'entengués, deia q era de Manacor i allà es veu que parlen molt tancat: oh, i tant!!! vaig haver d'entrenar les meves habilitats auditives al 100 %, quina feinada! això del mallorquí és molt complicat! jajaja! Tot i així, prova de què me'n vaig sortir és q ja fa 3 anys que som aquí!

........ sigui bo o dolent, encara hi estic al corrent....

Palma, el primer any en terres mallorquines

Dia 28 de setembre: noves terres m'esperen. La meva nova casa serà la residència universitària de Palma, però uns dies abans m'instal a casa de na Miriam (Mimim), per acabar de gaudir dels pocs dies que me queden de vacances. Diumenge he d'entrar a la residència. Estic cagada, però amb moltes ganes de viure l'experiència (he sortit del niu, Joana). Així que després de tres dies de festa arriba els diumenge, dia clau. Na Miriam m'acompanya, i després de perdre'ns pels campus cercant l'edifici Bartomeu Rosselló Pòrcel, el trobam i li demanam al recepcionista per la meva habitació: habitació 49, 2a planta (amb el temps me'n vaig adonar q era la pitjor planta de totes). Quins nervis, no volia q na Mimi se n'anés, però ho havia de fer.. I ja som aquí, a l'habitació 49 de la 2a planta de la residència universitària (qui diria fa uns anys q arribaria fins aquí jo soleta). Estic orgullosa del què tenc, del què he aconseguit; (ha estat el meu millor any a Eivissa, però el canvi potser no m'ajudarà massa). He deixat moltes coses a la meva illa blanca, i m'agrada, vull viure per mi, i per fer això què millor que venir a estudiar a Mallorca!
Comença el curs, sense oblidar les novetades de la primera setmana de curs..la primera nit ens fan com un càsting (q ens ajuda a conèixer-nos millor). Primer de tot ens hem de presentar davant tothom, després pe grups cantam una cançó (les del meu grup decidiexen cantar una cançó dedicada als estris de cuina: què és això??? penso jo...). Deprés de cantar aquella super cançó amb coreografia i tot! ens fan declarar-nos a algo dels veterans, i jo com sempre: he de deixar la meva petjada de "borde-simpàtica": tothom riu...però no de mi, sinó amb mi..
En aquest moment, els meus ulls miren una de les al·lotes noves, una tia interessant, els cabells locos, amb una cresta, una cara preciosa, amb un somriure meravellós, les seves dents ben blanques amb uns llavis carnosos... Objectiu de na Sara: fer-me amb ella, a veure què passa..
Però tot això ho contaré el pròxim dia, per què ja són les onze i he d'acabar de fer unes feines...
He de dir qu m'agrada haver tornat..

Després de 4 anys sense escriure

Havia deixat d'escriure. 4 anys o més sense haver escrit ni una paraula. Haver entrat a la meva intimitat sense voler-ho jo..haver recercat el meu petit o gran món interior va ser el què me va fer deixar d'escriure.. Varen ser uns anys molt durs a la meva vida, i potser, deixar d'escriure m'ajudava a oblidar moltes coses..qui ho sap? Però ara, després de tants d'anys la vida m'ha portat a escriure una altra vegada. I aquest cop m'he modernitzat, he deixat de banda el llapis i el paper per escriure en un lloc on jo mai havia cregut..Però qui sap, potser no és tan terrible!! Potser m'acaba agradant i tot! No ho sé, però...me fa ganes provar a veure què en surt.
Suposo que una de les raons per les quals torn, és per què necessit DIR, i ara no tenc a qui contar-li tot el meu món. Potser mai ningú llegeixi això, però no ho necessit, només vull escapar d'aquest món que m'envolta ara.
El meu cap està fet un embolic...(una de les proves és que quan demà torni a llegir això que he escrit, potser ja ho vegi amb altres ulls)...
Aquí comença un altre capítol de la meva vida...